Adolescents, viure en un temps de domesticació

Ja fa algun temps el bosc em va oferir un regal del tipus que no pot ser fàcilment rebutjat: guiar un bany de bosc per a un grup específic d’adolescents. Aquests eren joves que, com tants altres, es troben en risc d’exclusió social. Els adults els descriuen com a rebels i desafiants. Diuen que no presten atenció. Crítiques que tenen les seves arrels en els valors culturals de les societats modernes, societats en què la desigualtat i la manca d’igualtat d’oportunitats són acceptades com a normals.

Els adolescents eren educats, divertits i amb ganes de divertir-se. El grup, de la mateixa manera que qualsevol altre grup d’adolescents, estava obert a les experiències, encara que en alguns moments van mostrar falta de concentració. Són els desafiaments que ells representen el resultat d’alguna mancança? ¿O són ​​naturals, fins i tot saludables, com a resposta als mecanismes de control de la societat en què viuen?

Partint de les premisses anteriors, volia assegurar-me de crear un espai fora de les normes i dels dogmes. Sense tasques a realitzar ni horaris que complir. L’objectiu va ser crear un ambient en el qual els adolescents poguessin divertir-se. Un espai en el qual poder expressar-se amb llibertat, ser ells mateixos, permetre ser vulnerables i mostrar el seu costat més salvatge, el seu costat indòmit.

Donant per fet que cada un d’ells compta amb la capacitat d’afrontar els seus propis problemes i mantenir-se en peu per si mateix. Un cop creat aquest entorn, vaig assumir que els adolescents havien de modelar a la seva lliure voluntat. Vaig obrir veritablement totes les possibilitats.

Un aspecte fonamental a comprendre és que els adolescents tenen ànimes salvatges que viuen en un temps domesticat. Com guies, ni som part del procés de socialització ni part del sistema educatiu. Per tant, no hem de transmetre un sistema prèviament establert de significats i de símbols que utilitzen per definir el seu món i menys encara per guiar els seus comportaments i percepcions durant tota la seva vida.

Al final, necessitava més que mai ser estrictament un guia, algú que a través d’una sèrie de suggeriments ha de subjectar un espai perquè puguin despertar els sentits. L’objectiu era que el grup acabés guiant-me.

I així va ser, els nois al llarg del passeig van crear un espai per compartir experiències, amistats i rialles. Aquests espais de conversa van propiciar connectar amb cada un dels presents, el seu efecte reparador va permetre que les experiències s’assentessin i fossin consolidant-se. A través d’aquest procés, els adolescents van incorporar els canvis que van experimentar, transcendint els seus hàbits i el seu món reglat, i potser donant-se l’oportunitat de trobar nous i més autèntics modes de autoregular-se en el món que els envolta.

Aquell matí de fa tres o quatre anys una pregunta va sorgir ¿I els adults, vivim també en un temps de domesticació?

Alex Gesse

Alex és Guia Certificat de Forest Therapy. Formador i Mentor de guies per l’European Forest Therapy Institute (EFTI), i un dels seus membres fundadors. Alex és fundador de l’Instituto de Baños de Bosque y del Instituto de Banhos de Floresta de Portugal, i ha col·laborat com a consultor especialista en el Expert group sobre Human Health and Well-being del FOREST EUROPE, Ministerial Conference on the Protection of Forests in Europe.

Alex és autor de “Sentir el bosque: La experiencia del Shinrin-Yoku (baño de bosque)”, Grijalbo, Penguin Random House Grupo Editorial.